Cinc discs a càrrec de la banda d'en Jean Beauvoir no han estat suficients per canviar, al menys de forma significativa, la situació de Crown of Thorns en l'escena rockera nord-americana.

En el moment de llançar al grup sota l'apadrinament de l'Stanley i en Simmons, a principis dels anys '90, es va veure truncada la seva projecció immediata, al igual que va succeir amb moltíssimes altres bandes de Hard Rock, degut al gran auge que vivien la música grunge i demés formes "alternatives" (????) de fer Rock. Des d'aquí que van mig coixos.

A tot això, no hi ha masses coses a dir. És un bon disc de Rock? Doncs més o menys si, però sense lluïments. Aporta algún tipus d'innovació al gènere? Realment no, ni ho pretén... no sé què és pitjor, si la incapacitat del que vol i no sap/pot o la indiferència del que es queda sempre allà mateix. Hi ha bons temes, si, però no arriben gaire lluny, són la inicial "Believer", "'Til you've had enough" i la balada "Shed no tears", que compta amb la col·laboració de la Doro, musicalment més atractiva que en les seves pròpies darreres entregues.

En definitiva, és bastant tranquilet, tot i que no està pas malament per escoltar-lo de tant en tant si et ve de gust una mica de Rock sense haver de recòrrer als grups de sempre. És un aprobat sense pena ni glòria...