Des de Bèlgica ens arriba aquest grup de Heavy Metal, que, per sort, no es publiciten com True Metal, ja era hora que algú es recordés del Heavy, i de com es fa, amb una base molt pesada, accelerada en certs moments, però pesada i amb un sol bombo en general.

Però no tot en aquesta vida és perfecte i algunes ties prefereixen l'amor al sexe, d'igual forma, aquests belgues no aconsegueixen el ganxo necessari per a les seves cançons, i és que fer Heavy Metal en l'actualitat sense ser algú de la talla (musical) d'un Dio, per exemple, és tenir un 90% de possibilitats com a mínim, que el que facis sigui repetitiu, reiteratiu i sense res que et cridi l'atenció.

Això és "gairebé" el que passa amb Crusader, que musicalment no criden l'atenció, tots els temes són molt iguals, i aquesta base pesada, al no anar acompanyada d'unes guitarres que t'enganxin amb els riffs i els ritmes, es fa pesada, però en l'altre sentit.

Ara us preguntareu a què ve aquest "gairebé", doncs hi ha quelcom que sí que crida l'atenció, i és la veu d'en DeathKnight, bastant semblant a la de Bruce Dickinson però un xic més apagada, tremolosa i ronca en alguns moments, sense arribar a alguns aguts, cosa que ens fa sospitar, junt al fet que s'hagi posat un mot enlloc del nom, que el senyor Dickinson grava discos en aquella franja horària de les 9 a les 11 dels diumenges pel matí, és a dir, entre la borratxera i la ressaca, entre la darrera cervesa i el primer cafè, en aquells moments quan un deixa de ser la persona que és i pot fins a creure's un guerrer manowarià...

Lluís