Des de França ens arriba el segon treball d'aquest quintet de heavy metall, en un moment potser més apropiat que el que van escollir per al seu debut, el 2003, quan estàvem inundats de gent pàl.lida o amb els pantalons pels genolls, i on el metall més tradicional no tenia massa cabuda.
Ara, en ple retorn de moltes bandes, i de recuperació del propi Heavy Metall, és un moment més apropiat per a aquest tipus de bandes, que molt, el que es coneix comú i generalment com a molt, no aportaran a la música, però que el que fan no està malament, i si tens ganes d'escoltar una mica de so clàssic, però que no ho hagis escoltat anteriorment, doncs cola perfectament.
La rossa Valène a la veu ens porta a pensar en una altra rossa d'estètica similar, a la Doro, amb aquesta veu melòdica que es trenca al final encara que no tant (casualitat? Mateixa marca de cigarrets? Mateixa quantitat de gots de whisky al dia?).
Musicalment són sòlids i van des del heavy més clàssic a bases més ràpides properes al power, encara que les guitarres sí que no surten del heavy metall.
Decent disc de Crushing Below, amb aquesta veu femenina que ni xiscla ni canta en un únic to, i per tant, que no cansa a la tercera cançó.
No inventen res, no trenquen amb res, però tot el que fan, està ben fet i d'una forma que entra força bé.

Lluís