 Tercer disc dels suïssos Crystal Ball. Després d'escoltar-lo varies vegades crec que això és el que necessito, una bola de cristall a la que recórrer per a que em digui on està la gràcia d'aquest disc. Ja d'entrada la portada és bastant ridícula, i el contingut del cd... bufff... l'he escoltat tantes vegades perquè creia que alguna cosa hi trobaria, però no. Representa que tenim una banda de heavy-rock, que toquen més aviat happy-rock amb alguna pinzellada heavy. Molta monotonia i mitjos temps al llarg de tot el disc, cosa que l'acaba fent pesat i avorrit.
La sensació que em queda és com si tinguessin por a cagar-la, i que per això no s'atreveixen a arriscar-se. Traslladant la situació al món del futbol seria com plantejar un partit a la defensiva, amb l'objectiu d'aguantar l'empat per no ser un mal resultat, renunciant així a l'atac i a qualsevol possibilitat de guanyar el partit. El que passa és que has de tenir un bon equip i ser molt bo per aguantar tot un partit així, i no crec que aquest sigui el cas. No pretenc dir que no hi ha un treball darrere d'aquest disc. El treball hi és, no en tinc cap dubte, però massa conservador (el que no sé és què estan conservant). Per tant el millor seria que anessin espavilant, perquè equips, i millors que aquest n'hi ha a muntanyes. Com diria un gran del futbol: "La millor defensa és un bon atac".
Sergi
|
