Encara recordo quan ens van arribar els primers cds d'aquesta banda de suïssos, i la sensació d'escoltar uns cds que ni sabia perquè carai els estava escoltant si no em deien absolutament res.
Després va arribar el seu “Hellvetia”, un canvi en la forma d'enfocar els temes i en la forma de cantar d’en Mark Sweeney, molt més pròxima a un Mike Tramp (de fet, si us mireu alguna foto del grup, hi ha semblances sorprenents amb White Lion), un disc que sí que entrava bé, amb un hard rock atractiu i de qualitat. El seu successor també va ser remarcable, “Time Walker” es deia, i seguia aquesta mateixa línia.
Una línia que continua amb “Secrets”, però sembla que està esgotant la seva vida, almenys és la impressió que deixa aquest nou treball, un altre bon disc, però que ja no està a l'alçada dels dos anteriors, no a falta de qualitat, però sí a falta d'urpa i espurna. No crec que sigui un grup que hagi de passar a la història com Krokus o Celtic Frost, però sí que, com han demostrat en els dos anteriors discos, tenen l'oportunitat d'unir-se a Shakra i Gotthard com els grups de referència del Hard Rock suís actual, només els falta recuperar aquesta inspiració que va donar un títol tan lleig per al “Hellvetia” però que amagava un disc atractiu i suggerent.

Lluís