Sembla que la discogràfica Dockyard 2 es postula com la nova referència per a bandes de tall clàssic, i després de l'estiu ens està inundant amb bandes que es mouen entre el metall melòdic i el power metall.
Crystallion són una altra d'aquestes bandes que se'ls nota que voldrien fer power, però com fa temps que els aguts trenca-timpans no es porten, rebaixen la potència de la bateria i aconsegueixen que el cantant rebaixi els tons (normalment després de moltes sessions d'electro-teràpia amb una bateria connectada als testicles del seu vocalista que emet una descàrrega en arribar a certs tons, encara que és especialment difícil atès que els seus testicles solen haver estat extirpats per poder cantar en aquests tons, o tants anys amb pantalons de cuir dues talles inferiors els han fet insensibles).
La cosa és que es nota massa que Crystallion han compost com a banda de power, i en arribar a l'estudi han gravat com a banda de metall melòdic. Unes melodies que et fan esperar el “yieeeeeeeehhhh” que no acaba d'arribar i unes tornades que no tenen sentit sense un cor èpic i que en el seu lloc canta Thomas Strübler resignat a fer el més necessari per mantenir-se en la moda del moment que més s'acosti al volgut power. Poca gràcia i menys interès desprèn aquest cd, encara que cal reconèixer-ho, si l'haguessin gravat com power metall ara els estaríem insultant i deixant molt pitjor.

Lluís