Segon cd d'aquest grup i segon logo que fan servir... això pot despistar a molta gent, però bé, a vegades també et despistes en una orgía i no et queixes, simplement comprobes que aquest peu sigui el teu, l'apartes i continues amb lo teu (o amb lo d'alguna senyoreta).

Això també pot adaptar-se al nou treball de Cydonia, "The Dark Flower", aquest segueix poc la línea del anterior, primer i homònim treball, que era power, bó, pero power en definitiva. Potser ens va cridar l'atenció per uns tocs més durs del normal en aquell moment. Ara aquest tocs han passat a pendre una rellevància absoluta en la seva música, algunes veus guturals, ritmes més thrashies i guitarres més esmolades. És com quan va surtir la Pamela Anderson per la tele, que veies molt de tot però et quedaves concentrat en els pits, i ara, després d'algunes operacions, aquests dos pits tenen rellevància especial (près com a forma de parlar o com a propietat física de la mateixa senyoreta).

Doncs bé, mescla de metall mel.lòdic, power i thrash a un més que bon nivell tant tècnic com vocal, amb alguns ritmes durs i tallats que ens poden recordar a uns Rage o uns Eldritch (potser més a aquest últims per la inserció dels teclats molt electrònics), combinats amb unes molt bones melodies. I tot això sumat a una gran versió de "Voices" de Russ Ballard.

Lluís