 Ja m'ho esperava.
Amb el temps i veient l'evolució que estaven portant a terme després dels seus "Simpático" i "Everything Glows" s'intuïa que acabarien editant un disc on el rock i el blues col·lapsessin quasi la totalitat de les seves composicions.
Així doncs, la banda del milió de dòlars, ha tornat a l'escena amb un àlbum més intimista, no apte per oïdes expectants de duresa i velocitat. Aquest és un disc per escoltar després d'una jornada de treball intens, quan les teves neurones volen desconnectar de l'estrès y banyar-se en un oceà de sons relaxants
No és un mal disc, ni molt menys. Trobem a faltar l'agressivitat que tenien els seus temes més potents dels dos discs esmentats, o el bon rotllo que destil·laven al "Riskin´ It All" amb aquell rock n' roll desenfadat, però ja llavors feien temes com "Nineteenhundredandyesterday" o "Hate To Say I Told You So" on aquest so tan característic de la banda recollia la malenconia que es respira a "Soft Dogs".
Des que van editar aquell fabulós "Helpyourselfish", el grup no ha tornat ha donar esperances de reprendre el camí de la potència i l'obscuritat i no crec que ho tornin a fer mai més. Així, el que ens queda és degustar una mica més de tranquil·litat en cada disc. Això si, sense comercialitzar el seu so per assolir l'estrellat. Més aviat guiats per les seves inquietuds. Això es nota, i fa que aquest seu nou treball sigui quasi un luxe per a ments intel·ligents.
Devi
|
