Ja tornen a ser aquí aquests danesos tres anys després del decebedor “Scare Yourself” i la seva nova proposta no pot haver estat més positiva. Amb els anys, la majoria dels grups s’autoconverteixen en paròdies de si mateixos amb l’únic objectiu de vendre uns quants exemplars, per a continuar engreixant el compte amb els “bolos” preceptius. D.A.D. després de perdre’s en oceans de retro blues/rock a “Soft Dogs”, al intentar tornar al seu so dels ”Simpatico” i “Everything Glows”, no varen retrobar-se ni sentir-se còmodes, com si el so rock “gamberro” els hagués abandonat. Però la musa hi era, sol faltava fer les paus amb ella i a “M. P.” ho han aconseguit. O sigui, que a vegades clonar les teves idees SI que pot ser el camí més curt per arribar al fan i a la pròpia estima, i si no que li ho preguntin a l’Angus Young.
“Nightmares In The Daytime”, “Beautiful Together” o “If You Had A Head” ja han esdevingut indispensables al costat de “Bad Craziness” o “Written In Water”, i no continuarem perquè 20 anys de carrera donen per a molt.
La maduresa els fa ésser encara més grans i ja que s’han trobat i agradat, confiem en que no es perdin i es limitin a que ens enorgullim d’ells cada vegada que ens demostrin que la seva estètica rockera, senzilla però tremendament eficaç, és una virtut i no una lacra.

Devi