Dalriada segueixen amb la seva prolífica carrera, i amb aquest folk metall que ens va sorprendre quan es deien Echo of Dalriada, amb aquesta potència, aquesta veu gutural fantàsticament combinada amb la dolça veu de la Laura Blinder.
Aquest nou disc barreja temes regravats de la seva primera demo amb força poemes musicats d'un dels considerats grans de la poesia hongaresa, János Arany. El fet que Dalriada s'hagin mantingut fidels als seus orígens i siguin de les poques bandes que canten en hongarès, els ha facilitat el que no hi hagi contrastos entre aquest disc i els anteriors.
El que passa és que bàsicament el problema està aquí, que no hi ha cap contrast. Tenim melodies que ens sonen massa als anteriors discos, i sent una gent que van a disc per any, entre que no es donen temps a sí mateixos per a una mínima evolució, ni a nosaltres a prendre distància entre disc i disc, pot passar que el disc que més has treballat d'arranjaments, adaptar poemes, cercar-los la musicalitat, etc… acabi resultant en un disc que poc t'ofereix davant el que t'han vingut oferint cada any.
Em considero un bon seguidor de la banda, és d'aquests grups que sempre ve de gust escoltar o fins i tot punxar en el programa de ràdio encara que no siguin novetat, però sincerament, m'ha avorrit força aquest cd, no sé si per la reiteració de melodies, recursos i combinacions entre veus, o perquè s'han vist limitats tractant amb lletres ja fetes en comptes de poder jugar amb lletres pròpies i adaptar la seva musicalitat a la de la música, o simplement han arribat al límit de les seves possibilitats creatives, però sigui el que sigui, aquest disc significa una gran davallada en la seva, fins al moment, ascendent carrera.

Lluís