"Hey Baby, C'mon c'mon" això és el primer que et ve al cap en escoltar qualsevol cançó d'aquest "Primal", junt a la imatge d'estar essent despullat per un equip de voley femení untat en oli mentre estàs estirat en una butaca amb una bona cervesa a la ma... vaja, el típic dels diumenges de relax.

És un hard rock de la vella escola, amb alguna influencia del blues (sí, encara hi ha qui se'n recorda del blues!!!), que ens pot recordar a Dokken, Cinderella, Mötley Crüe, David Lee Roth, White Lion, etc... però sense sonar-nos a cap d'aquests en concret ni que aquests temes ja els haguem escoltat abans, simplement pel so de les guitarres, els efectes a la veu o aquests començaments de guitarra que t'enganxaven a la primera.

Al davant del grup hi ha en Les Brown a la veu, que havia contribuït a la banda sonora de "The Transformers" (els que us en foteu és que no l'heu escoltat... i només us puc dir una cosa: estareu vivint en pecat fins que no ho feu), això fou a mitjans dels 80, pel que us podeu suposar que no es tracta d'uns noiets que vulguin imitar als seus grups mitificats.

Es tracta de hard rock dels vuitanta, amb classe i estil, i amb bones cançons.

Lluís