 Si no m'equivoco ja havia de ser a classe una tarda que em trobava en una terrassa prenent-me unes cervesetes quan, no sé si provocat per aquell consum d'alcohol o per la calor, vaig patir un creuament intern de cables y vaig sentir la necessitat de comprar-me un cd. Si alguna moreneta m'hagués provocat possiblement hagués sentit un altre tipus de necessitat, però no va ser el cas, simplement un cd.
Dit i fet, me'n vaig anar a la botiga de discs més propera, i com no em decidia per res vaig dirigir-me al venedor per demanar-li consell. Les meves paraules textuals encara les recordo: "Vull la millor novetat en Power Metal que tinguis". El paio no ho va dubtar ni un moment i em va portar el "Shadowland", disc amb el que debutava la llavors nova banda Dark Moor. "És com Stratovarius i Sonata Arctica però amb més coros i arranjaments orquestrals". Com duia discman no vaig trigar en escoltar-lo, i amb dir que el següent que vaig fer va ser comprar una destral i tornar a aquella botiga de discs a buscar el graciós que s'havia rigut de mi, crec que ja ho dic tot. Encara ara estic buscant aquells coros y els arranjaments orquestrals, i la seva semblança amb Stratovarius, y... quelcom, per poc que sigui, de qualitat.
Aquest "The gates of Oblivion" és ja el seu tercer disc (segon en realitat perquè hi ha coses que no poden considerar-se un disc), y realment un projecte sòlid i ambiciós que farà que aquesta banda madrilenya amb veu femenina es consolidi definitivament a nivell mundial com la banda espanyola més reconeguda en el mercat internacional. No deixa de ser Power Metal, amb molts tocs clàssics (aquí sí hi ha arranjaments orquestrals) i algun ritme un tant happy, però en definitiva un bon disc.
De moment Andreas Marschall (Blind Guardian, Running Wild, Hammerfall) torna a ser el dissenyador de la portada del disc que ha estat masteritzat als estudis Finnvox (Children of Bodom, Stratovarius i Edguy). Tantes molèsties... per alguna cosa serà.
Sergi.
|
