Vegem què en vam dir d'ells amb el seu anterior cd: “Dark Moor van tenir un inici prometedor, però el temps i els canvis de formació els han passat factura. “Tarot” és un exemple clar de disc d'impecable factura tècnica que es perd per la seva falta d'ambició, emotivitat i originalitat. Empren recursos ja molt vistos en bandes del power metall èpic, reminiscències clonades d’Angra i un cantant que intenta imitar a en Khan de Kamelot, sense aconseguir-ho perquè no sap donar-li emoció a la seva veu.” .

Del present disc direm que la qualitat de so és molt bona i que els cors s'acosten més a Rhapsody que a Angra en aquesta ocasió, i…. bé, va, donem-li un puntet extra a l’Alfred Romero pel seu elenc de recursos vocals mostrats, encara que, com la música, segueix sense desprendre cap emotivitat. Per la resta, i sospito ja que amb els pròxims cds pel què es pot veure fins ara, tindrem un copy-paste de la mateixa crítica una i una altra vegada, és com Yngwie Malmsteen però a l'espanyola.

Lluís