Quan tots els membres del programa opinem el mateix d'un cd, és molt fàcil fer una crítica: bàsicament prens els diferents punts de vista i els resumeixes amb un xic de sentit, i ja està, ja tens la teva crítica.
Aquest és el cas d'aquests alemanys que sembla que juguin a separar-se i tornar-se a ajuntar, i en aquest joc han anat eliminant tots els membres originals del grup, encara que sembla que se'ls han acabat els jugadors, i han començat a recuperar als eliminats perquè tornin a jugar, ja que el nou vocalista, en Harald Winkler, és qui fora la bateria de la primera etapa del grup. Però no m'entengueu malament, m'agradava com a bateria, i realment m'agrada com a vocalista, no serviria com a vocalista pe al que feien en els seus inicis, però sí que serveix per a aquest gòtic que practiquen avui en dia. I en el que també estem tots d'acord, és que aquest gòtic ja res no té a veure amb els Darkseed de tota la vida, han perdut qualsevol essència com a grup, i després de la seva re-reunió del 2008, coincideix el nom de la banda, coincideixen alguns integrants del grup, però pel que fa al so, això és un grup totalment diferent al què coneixíem per Darkseed.
Bàsicament ara sonen a una barreja dels diferents estils i sonoritats que Paradise Lost ens van oferir entre el "One Second" i el "Symbol of Life", ja a "Roads" que obre el cd, la tornada és made in "Believe in Nothing", i a partir d'aquí anem trobant cors, teclats, melodies, etc. que ens porten a pensar en el que els britànics ja no practiquen. Sí que a partir del quart track tot això es va combinant amb el que podria ser el so d'uns Darkseed evolucionats, però no tot el que hauria de ser.
Per un costat sap greu haver perdut l'essència d'una banda com Darkseed, però per un altre, el cd no sona malament, hi ha temes que entren realment molt bé, i com Paradise Lost no van acabar d'explotar aquest so, tampoc no és dolent que algú amb talent ho faci en el seu lloc.

Lluís