Dark the Suns se'ns presenta com un grup que dins d'un metall fosc té la peculiaritat de tenir un piano com constant en les seves cançons.
En realitat, quan escoltes el cd et vénen a la cap referències com Crematory, Paradise Lost o Dark Tranquillity, curiosament tots ells grups que tenen la particularitat d'incloure el piano dins dels instruments essencials.
D'altra banda, i tenint aquestes clares influències, el resultat final d'aquest “In Darkness Comes Beauty” és bastant destacable, un disc que es deixa escoltar molt bé, i que dins de la foscor inherent es mou des del més contundent al més intimista, sense tancar-se cap porta que els porti a trobar aquest toc desitjat per a una cançó concreta.
Els falta trobar una personalitat que imprimeixi el seu segell a foc en les cançons, però de moment tenim temes amb un adhesiu de la marca del seu creador que conformen un debut molt prometedor, sobretot considerant el seu punt de partença, a priori molt més interessant que la majoria de bandes debutants.

Lluís