La veritat és que no sé per on començar... doncs si començo aquesta crítica comentant que és una barreja de heavy clàssic amb metal melòdic, a tots us vindran al cap els típics coros de no sé quants centenars de hooligans alcoholitzats que en comptes d'entonar el "oeeee oeee oe oe", entonen un "ooooooo oooooo ooooooooo", i amb tornades tan originals com "el guerrero alzó su espada de acero ante el dragón yaciendo ya muerto y la princesa...", y Darna no és tot això, encara que sí que en determinats temes hi trobem tendències al power italo-alemà, tot i que en la seva majoria es mouen en un terreny no massa saturat, com és l'espai que hi ha entre un heavy rock i un metal melòdic.

Les lletres narren una història conceptual que es serveix d'una llegenda fictícia per parlar en cada tema sobre els sentiments i passions humanes. Potser "La Larga Marcha" sigui el tema on la lletra cau en la temptació de lo fàcil i segur i s'acosta al metall àpic de segona classe.

Sense desmerèixer per res el més que bon treball dels homes (Dani a la guitarra i Rafa a la bateria), m'agradaria destacar a les dues dones que hi ha al capdavant d'aquesta banda, Sílvia, amb un impressionant maneig de les sis cordes i Ruth a la veu, a la que encara li falta treball per dominar les pujades i baixades, però tot i així, no abusa dels aguts ni de res que li resulti dificultós, i ens ofereix una veu bastant propera a les veus femenines de finals dels 80.

Per acabar, destacar les col·laboracions del grup de teatre Margen, que s'han currat una intro original, almenys en els temps que corren on lo normal són 4 minuts de somnolència instrumental; el toc aràbic que li dóna a Sheela la flauta (instrument musical) de Pepín de Muñalén, i la força que imprimeix la veu de Víctor García (indispensable en qualsevol primer o segon disc d'una banda asturiana) en "Secuelas".

Lluís