Segon disc (com espero que hagueu deduït pel títol del mateix) d'aquests asturians, que fan fet alguna modificació a la formació i també al seu so.

Lo de la formació és fàcil d'explicar, entra Alfonso Carrera com a baixista definitiu, ja que amb el disc de debut no en tenien.

Lo del so no és tan fàcil, diguem que han canviat aquells petits detalls que feien que les cançons del primer disc no fossin el que podien arribar a ser, entre ells, i el més important, la veu. Ara pensareu que han canviat de cantant i no he comentat aquest detall sense importància quan m'he referit a la formació, i per tant, que em punxo o que no en tinc ni idea de fer crítiques... doncs bé, us deixaré amb el dubte d'aquest darrer punt però us diré que la Ruth segueix estant a la veu de Darna. El que passa és que ha après a meloditzar la seva veu, evita aquelles pujades sobtades, i es manté en tons més baixos (sense que això vulgui dir que no pugi quan s'ha de fer) on li és més còmode jugar amb les possibilitats de les seves cordes vocals.

A més, els arranjaments estan força més curats i ens allunyem de lletres fantasioses i contes de princeses per apropar-nos una mica més a la realitat del moment, cosa que s'agraeix entre tant de powerjapimetalià que hi ha en els temps que corren.

Potser algú pot trobar que ara la potencia de la veu no està d'acord amb la potencia musical, es podria considerar com al defecte del disc, o bé que la majoria de la gent està massa acostumada a escoltar a tius brutos (o molt sensibles però amb veu potent) sobre aquesta música de base rítmica ràpida i contundent i guitarres esmolades.

Lluís