Vist l'èxit de Nickelback en concret i del post-grunge en general Quina discogràfica no en voldria fer calers? Ara mateix cap ni una, jo crec que es plantegen fitxar grups d'aquest estil fins a les que únicament admeten a bandes de grindcore.
Daughtry editen així el seu segon cd, ben fet, amb bon so, elegant, per a tots els públics sense ser extremadament comercial. Llavors, Perquè no estic saltant d'emoció en escoltar aquest cd? Doncs bé, perquè ens passa com amb el power als 90 i el metalcore actualment, que o s'és original, o no trobes absolutament cap tret distintiu. L'única diferència que trobo entre Daughtry i dos milions de grups més de l'estil són les seves lletres força més hipioses que les de la resta, i això és pervertir una mica el record d'un estil que va sortir per revolucionar-ho tot, no per conformar-se amb això. Així que mentre Nickelback són censurats, Daughtry podran sonar en qualsevol convenció cristiana americana, oblidant-se de l'esperit del grunge i prenent només el so post-grunge que és el que ven.
Repeteixo que com cd no està malament, pots tenir-ho de fons i sense voler, te n'adones que la teva cama segueix el ritme de la música. Que alguna cançó per al recopilatori del cotxe no sobra, però llevat que tinguis mp3 al cotxe amb pantalla on surti el nom del grup, en tres mesos no seràs capaç d'endevinar de qui és aquesta cançó a menys que et fixis en les lletres.

Lluís