Després de tres discos apallissant, desmembrant, atropellant i torturant als pobres esquirols, per fi en aquest quart disc i ja els veiem amb les aletes d'àngel en el seu merescut descans celestial. El seu lloc ha estat ocupat per porcs i un àguila imperial (de quin país serà símbol?) degollats per un Bin Laden demoníac i amb barret d'Oncle Sam.
Sí, efectivament, aquesta gent està malament del cap, encara que ja solament amb el nom de la banda us ho podíeu suposar.
A nivell musical, aquesta ment perversa juga un gran paper en intros, outros, coses rares entre cançons, i durant les mateixes cançons. Ens pot aparèixer qualsevol tipus d'efecte, veu, simple. imprevisibles com el més penjat dels bojos.
El que omple aquest disc de paranoies, coses rares, extravagàncies i altres, són cançons o intents d'elles d'un metall industrial bastant assequible, potent i d'un resultat final sorprenentment atractiu.
I és que entre ximpleria i paranoia, aquesta gent ens treuen ritmes agressius al mateix temps que atractius i melodies enganxoses alhora que interessants.
Bona nota per a aquesta gent que si es deixés de tanta xorrada i apostés per la seva música, estarien molt millor considerats del que ho estan, però també perdrien gran part de la seva gràcia, així que, per a mi, han aconseguit el que volien, quelcom paranoic i musicalment bo.

Lluís