Des del track "Tongues" que obre aquest segon cd, Deathstars ens demostren que s'ho han agafat seriosament: la producció és més curada i detallista, el so més nítid, tenim veus líriques femenines complementant una major varietat vocal de les masculines.

Van passant les cançons i anem apreciant a poc a poc el molt treball que hi ha per a mantenir el so del seu primer compacte, que ens va encantar a molts, al costat d'un treball de formigues, buscant variants per a les bases industrials, sons i melodies minimalistes dels teclats, tot això perquè no sigui una repetició del seu debut, ni que ens semblin massa iguals les noves cançons.

Tot i això, es troben a faltar aquests dos o tres hits que tant ens van enganxar del seu "Synthetic Generation", i que no trobem en aquest "Termination Bliss". No hi ha cançons que sobresurtin excessivament, ni que es quedin fixades en la nostra ment com un bucle que es repeteix eternament, com va passar amb temes com "Síndrome".

Bon cd, encara que sospito que caldrà esperar al proper per a veure si tenim unes cançons de la qualitat d'aquest nou cd, i que enganxin com les del primer, encara que ara mateix, jo el que espero és veure quines perverses idees tenen en ment els Deathstars per als vídeos d'aquest "Termination Bliss".

Lluís