A veure, no és que sigui un disc dolent. Les versions són correctes, i la majoria d'elles aconsegueixen fins i tot sonar una mica a Def Leppard. No és que estiguin mal adaptades, ni molt menys. Potser és que les cançons que han versionat són massa setanteres pel meu gust (de fet totes són dels 70 menys la versio dels The Kinks), però això és una qüestió que no em toca criticar; no sóc ningú per dir quins temes han o no han de versionar els britànics. Així que simplement donaré la meva ignorant i absolutament modesta opinió: han fet un disc que m'avorreix profundament. He de reconèixer que en algun moment aconsegueixen un cert trencament de la monotonia amb temes com "Hangin' on the telephone" de Blondie, o "Drive-in Saturday" de David Bowie. Però, en general, res a destacar.

URi