CRÍTIQUES DE CDS

Dementi
Títol Wer Bettelt Wird Nicht Gefüttert (2009)
Segell Nemrod

S'agraeix que aquestes bandes tan extremadament populars entre el públic en general es currin uns títols tan fàcils per a la gent que no parla alemany.
Curiosos són Dementi també per la seva música, i encara que podríem definir-los sense comparar-los amb altres grups, també ho podem fer comparant-los, i fixa’t tu que és més fàcil. La cosa és que és una música que es mou entre la d'uns Oomph! i la d'uns In Extremo traient-los els elements més folk.
La veu també estaria a mitg camí d'ambdues bandes, però en aquest cas és l'element principal, tota la música es sosté sobre les melodies vocals i és aquí on el grup demostra el perquè no són tan coneguts com altres. En aquest cas, sens dubte, han estat els mèrits propis els que els han situat on estan, a l'ombra d'altres bandes, com les citades, o els propis Rammstein, de qui semblen haver agafat força d'“Ohne Dich” per compondre la seva balada de tints èpics “Der Große Regen”. El cas és que a part de la veu, poc més poden oferir els temes de Dementi, i molt menys si traiem els recursos sonors que defineixen la música d'uns Oomph! o d’uns Rammstein, o els ritmes més propis d'uns In Extremo.
La idea no està mal, no ens importaria que sorgissin bones bandes en aquest terreny comú que han trobat entre aquests grans grups alemanys, l'única cosa és que en aquest cas s'han passat de morro i s'han quedat curts en l'apartat musical.

Lluís

< Torna a l'Índex