En quatre dies escriuré un llibre que portarà per nom "Criticant en Devin Townsend"!

Per a variar em toca el geni canadenc i ja quasi he esgotat els meus recursos descriptius, humorístics i cínics. Que em queda? Potser la paraula i la meva habitual admiració per la creativitat d'un dels "bojos" més treballadors del planeta.

Si fa molt poc ens tornava a torturar psicològicament amb els seus Strapping Young Lad, ara torna a la carrega amb el seu segon llançament com a Devin Townsend Band.

I "Synchestra" demostra més maduresa que "Accelerated Evolution", encara que caigui lleugerament en la repetició d'esquemes que s'assemblen als seus treballs anteriors en solitari, sobretot amb "Terria" del que aquest nou disc en beu moltes vegades. No per això Devin ha abaixat el llistó però amb la seva "Band" si que trobo a faltar aquells "hits" que se't clavaven eternament en la teva memòria. Els seus dos àlbums més recents busquen el progressiu, les estructures complicades. Més la creativitat que el cop directe. Potser així encara costa més entendre la filosofia musical de l'individu en qüestió, però no per això el deixarem de xalar.

Devi