 Després de l'amenaça del "geni-boig" canadenc de no tornar a tocar en clau metàl·lica, un servidor ja anava amb la por al cos de cap a on podia dirigir les seves passes la ment d'aquest personatge
La veritat, després d'escoltar el seu nou treball et quedes amb la sensació de què:
a) com de costum, ha creat quelcom que va una mica més enllà de les fronteres del Metal més convencional i;
b) que ni està divorciat del gènere metàl·lic ni n'és un amant obsessiu.
Detallant la qüestió:
Devin segueix amb la seva obsessió de crear originalitat sònica i si bé aquest treball és el que més s'allunya del que havia publicat fins el moment, si les seves inencions eren de reinverntar-se a si mateix, la veritat és que no ho ha aconseguit. Per tot arreu destil·la atmosferes d'Ocean Machine, riffs d'Infinity i algunes reminiscències a Strapping Young Lad, de forma que s'entén, per donar-li a entendre a Mr. Townsend, que no és pas tan fàcil esborrar-se la memòria a un mateix i començar de zero.
Però això als fans del músic crec que més que no pas importar-los, els encisarà.
Terria sona fora de lloc en el panorama metàl·lic actual, encara que... (i excepte S.Y.L.) quan hi ha hagut res del publicat per aquest individu que sonés a algún tipus de "moda" heavy?
Després de la intro paranoica "Olives" apareix la excessiva "Mountain" on sembla que la claredat d'idees no és, diem, la major virtut de la cançó (cosa que més que no pas difícil la fa la pitjor del disc per indigestió auditiva). A partir d'aquest moment se succeeixen els temes i et quedes absort per aquest nou univers sonor creat pel paio amb la pinta més "si-jo-sóc-ta-mare-et-mato" del planeta.
Los canvis de ritme blackies d'"Earth Day", la falsa il·lusió que et crea el riff de "Canada" en plan "Alive" de Pearl Jam... todo en aquest àlbum és sumament destacable i si algú vol trobar duresa i canvis de ritme al·lucinants a càrreg del company de fatigues de Townsend i un dels millors bateries del món Gene Hogland, tan sols ha de parar atenció a "The Fluke". Sublim.
Per finalitzar tres temes relaxats com "Nobody´s Here", "Tiny Tears" i "Stagnant" que et deixen un regust només igualable al de les millors cerveses.
En definitiva: Devin Townsend continua sent un dels músics més originals dins la moguda i sempre és d'agraïr que algú es surti dels cànons establerts i ens ofereixi quelcom que soni fresc i atractiu.
Devi
|
