Tenen un problema. No és greu, però sí que influeix a l'hora d'evaluar la feina d'aquest quintet. Crec que han volgut condensar llurs múltiples i notables idees en massa poc temps, i el resultat ha estat el d'un producte massa caòtic.

Com compararia en Lluís amb la seva gran imaginació... és com si t'enrotlles una tia, te l'emportes al llit i et vol fer 15 postures del kama-sutra... però totes alhora!! Diguem que les bones intencions s'agraeixen, però el no abusar de les pròpies possibilitats, el repartir una mica i, en definitiva, el saber estar i fer, és el que et porta a un resultat més satisfactori.

No sé si definir aquest grup com a Death-Thrash industrial, però em recorden molt, excepte a la veu bastant més gutural, als noruegs Messuggah del "Caosphere", aquest és el seu principal defecte. Si mínimament s'haguessin centrat en condensar les bones idees i no provar de fer 500 riffs de guitarra diferents en menys de cinc minuts, segurament parlaríem d'un gran disc. A l'hora de destacar, els destacaríem a ells, bons músics, tirant cap a màquines... imagineu-vos, per exemple, al bateria com una espècie de Raymond Herrera de Fear Factory però més ràpid i més bèstia.

En definitiva, crec que és un bon grup amb un bon futur en perspectiva si es saben centrar més en les cançons i no en demostrar que poden fer el que vulguin, o gairebé, amb llurs instruments.

Devi