S’ha de canviar o no de nom un grup, quan els membres fundadors, les inicials dels quals formen el nom del grup, abandonen el vaixell? L’últim va ser Diego Reali l’any passat i ara aquest quintet italià de metal progressiu/power se les empesca per a donar a llum un dels millors treballs de l’any. Potser l’estima que professa la formació per les antigues cançons, aquest ja és el seu sisè treball, els ha portat a seguir sense la necessitat de trencar amb el passat o és que ja és suficient l’esforç neurològics que els suposa el fet de crear les seves cançons com per tenir que posar-se a pensar en un nom nou. Sigui com sigui, DGM mostren una riquesa de matisos en aquest “Different Shapes” que els ha catapultat a les més altes posicions d’honor dins de la meva discografia/secció progressiu. Allunyant-se dels clixés tòpics dels infinitament clonats Dream Theater o Symphony-X, DGM adeqüen el seu estil agafant caràcters dels que se n’apleguen a milers en el seu país: essencialment power metal. “New Life” és el més clar exemple, encara que no per això i sols amb escoltar aquest tema, pots arribar a consolidar una idea exacta del potencial i estil de la formació. Quedar-se aquí és un greu error doncs aquest disc conté deu obres d’art que, al contrari de la gran majoria de grups que poblen la escena, ronden els cinc minuts, un temps més que adequat per a no col·lapsar les neurones del demés i, difícil per a poder demostrar totes les qualitats que posseeixes.
DGM ho han fet i amb nota. Immillorable confirmació del grup.

Devi