Un altre disc d'una banda que ha aparegut del no res (és una frase feta, ara que no se m'enfadin els finlandesos i m'acusin de negar l'existència del seu país i dels seus rens).

S'encabeixen en aquesta generació de bandes que partint de la base del metal extrem, que en aquest cas estarien entre el death i el metal core, deriven fins a un metal més actual.

I apareixen quan ja semblava que totes les bandes començaven a sonar igual, amb uns temes a tota llet i veu gutural, contraposant-se a unes tornades molt més melòdiques.

En canvi, Diablo es mantenen durant tot el tema amb una base molt més pesada i menys ràpida (la velocitat la deixen per a les guitarres), que la majoria dels grups. Fins i tot alguna vegada es permeten el luxe de invertir aquest arquetip bàsic, com a "Reptiles", on tant la música com la veu són més agressives a les tornades que a la resta del tema.

Nova sang per al nou metal, agressivitat vocal, base pesada i guitarres ràpides i esmolades, mantenint les distàncies i amb personalitat enmig d'una plaga d'aquest tipus de grups.

Lluís