Recordo que en anteriors treballs, et preguntaven: "aquests tios lletjos, amb pinta de frikis, nom de grup extrany i portades luxurioses ¿Què fan?", i tu anaves, agafaves el cd, i amb una ganyota de "apunteume-a-tots-els-concursos-de-la-tele-versats-en-metall", anaves i deies "sado-gothic-death", i et quedaves tan ample, a gust amb tu mateix, amb una pau interior semblant a la del restaurador facial de Margaret Thatcher després de moltes hores de treball i habent aconseguit una mínima expresió humana en aquesta faç.

No tinc ni puta idea d'alemany (pel que si alguna alemana simpàtica s'avè a donarme lliçons privades, ni que siguin d'alemany, s'agraïrà), però veient el diseny i trobant a faltar intros de dones gemint, crec que han deixat de banda el tema del sado, centrant-se en el death amb passatjes més gòtics.

Però no tot en aquest món és tan simple com la ment de Bush o tan obvi como les lletres de Rhapsody, i aquest cd, tot i que es fundamenta en aquest death, té molts tocs èpics, recursos operístics, una versió del "Master of the Wind" dels Manowar, i algunes coses més extranyes, de les quals s'en emporta la palma el tema "Baila Conmigo", intent de música llatina (amb tots els tòpics haguts i per haber... sería com mesclar el criteri de Manowar amb música folk del sud d'Espanya).

Per resumir, i evitant demanar que tornin les noies sodomitzades i lleugeres de roba a les seves portades, aquest és un cd per a ments obertes, molt obertes, això sí, bona música, bones veus, però trobo a faltar a un grup de Fraggles fent una versió grindcore de l'anunci de la Coca-cola.

Lluís