Sis anys han trigat Jesper Strömblad i Glenn Ljungström en consolidar aquesta banda, Dimension Zero. Allà cap a l'any 1996, Jesper i Gleen formaven part d'In Flames, i pretenien formar pel seu compte un projecte paral·lel amb la idea de mantenir la intensitat musical que transmetia In Flames però d'una forma més ràpida i contundent. Ha plogut molt des de llavors, tant, que el projecte ara és només de Jesper, ja que Gleen ja no pertany a In Flames. Hans Nilsson (Luciferion, Cristal Age i Diabolique) i Jocke Göthberg (ex Marduk) completen aquesta meravellosa formació.

Només veient la portada ja es pot intuir que la música que s'amaga en el compacte molt tranquil·la no serà, i certament la portada no enganya. Seria aconsellable escoltar aquest cd en un indret ample, a ser possible sense parets ni sostre, perquè des del primer track, quan als 10 segons se'ns adverteix amb un "Let's fucking go", la brutalitat que es desprèn fins al final del disc és tal que la música penetra directament al teu cervell i el va destrossant fins aconseguir que quedi escampat a trossets per tot arreu. Lo d'estar en un indret sense parets ni sostre evitarà la sempre lamentable escena d'una persona amb aspecte de boig posseït fotent-se cops de cap contra tota base sòlida que trobi pel seu camí i ja de pas servirà també per facilitar-li a la teva família la feina de recollida de les teves restes, ja que tot quedarà per terra.

Volien fer quelcom més ràpid i contundent i collons si ho han aconseguit! Només pretenia ser un projecte i aquest disc de poc més de mitja hora de durada no té res a envejar-li a cap disc de Death Metal fabricat per una banda ja consolidada. Així doncs, redacteu el vostre testament, escriviu una nota (opcional), feu el vostre últim glop de cervesa, poseu el cd i... "Let's fuckin' go!".

Sergi