Estava jo l'altre dia, desprès d'alguns piques consecutius de tequiles, absentes i cerveses varies i diverses, quan vaig notar que la meva ment s'estava enfosquint, al meu cos li costava mantenir la verticalitat, la meva mirada s'estava tornant borrosa i ja no podia veure a la gent, només els meus gots i els pits de les noies (mirada selectiva?), llavors, vaig activar les poques neurones que encara continuaven conscients i vaig intentar discernir a què es devia... vaig concloure en dues possibles causes:

1- Les forces de la natura s'havien alçat contra mi en el seu conjunt per suposar k entre la sortida d'aquell bar i la porta del cotxe anava a pixar en un de cada dos arbres que trobés, i van provocar al meu voltant i en el meu propi ésser unes corrents magnètiques que em provocaven aquests símptomes,
2- O bé estava a punt de pillar-la ben grossa (la borratxera, no la mossa)

Vaig concloure que devia ser el segon punt, més que res, perquè del primer ja no me'n recordava... però m'era igual, no sabia ni on era, ni què feia, ni de qui eren aquells pits... però sabia que aquell tequila era meu i estava molt a gust amb la situació.

Doncs aquesta situació es pot aplicar als Dimension F3H, que fan un metal gòtico-melòdico-avantgarde de tocs death, power, etc, etc.... o sigui, que hi ha una mica de tot però el resultat són temes que sense haver-los escoltat abans ni ser comercials et fan seguir el seu ritme amb el cap sense que te n'adonis, o que et sigui dificultós fer alguna cosa concreta mentre escoltes aquest disc sense que et despisti un solo molt currat, un canvi de ritme espectacular, unes melodies morisques o uns cors femenins que cridin la teva atenció, i això es més que bona senyal... i darrera de la senyal, un bon cd.

Lluís