A part de la petita ruptura amb el "Magica" en concebre'l com a disc conceptual, Ronnie James Dio porta molts anys seguint unes pautes força clares: Cada any edita un disc, amb una o dues cançons canyeres força bones i la resta que solen ser mitjos temps, alguns que no et diuen massa cosa, però d'altres que tenen un feeling impressionant.

Cada any també, surt de gira afegint al seu setlist de clàssics indiscutibles, aquella cançó nova més canyera i un d'aquells mitjos temps que t'han posat la pell de gallina al sentir-los al disc. I és que la gent en directe vol veure al mite en vida, però també vol escoltar les cançons de tota la vida, no hi va perquè els faci promoció del darrer disc.

Aquest "Master of the Moon" no n'és cap excepció en les pautes, s'obre amb la magnífica i canyera "One More for the Road", i hi trobem un parell de cançons d'aquestes que sembla que amb la seva Veu t'agafi el cor i te l'oprimeixi, com són "The End of the World" i "Living the Lie".

La resta, agradarà més o menys, però és la línia que ve seguint en Dio aquests darrers anys.

Lluís