Segurament em trobo davant d’un dels discs més difícils de ressenyar de la meva vida, i és que Dioramic no és una banda destinada a tots els públics. Aquest trio (musical) parteix d’una proposta artística molt arriscada amb tot el bo i el dolent que això pot comportar.
Aquesta banda afincada a Alemanya ens presenta amb “Technicolor” un psicodèlic viatge a través d’una visió molt personal del “core” a partir de l’experimentació més pura i dura. Els elements musicals que utilitzen com a base són principalment, el ja esmentat “core” amb certes tendències Screamo, i per altre banda molts elements de rock progressiu i psicodèlic.
No se’ls pot negar una gran capacitat compositiva i creativa, grans mèrits a tenir en compte enmig d’aquest allau de “cores” que ens envaeix darrerament, encara que també hem de tenir en compte que la seva proposta és a vegades complicada de digerir i requereix de certa insistència.
Tampoc podem dir que la seva fórmula sigui dolenta, doncs “Technicolor” ens ofereix algun tema rodó i veritablement bo com “Eluding the Focus”, que en comparació amb d’altres, tot i la gran barreja estilística, no resulta gens forçat.
Els amants de l’experimentació tenen en Dioramic una banda a tenir en compte, tan per al present com per al futur, i és que treballant una mica les seves bones idees poden arribar a aconseguir un disc que no només destaqui per tenir bons moments sinó pel seu conjunt.

Ivan Cateura