Ho vaig escoltar una mica per sobre al Myspace, i em vaig dir: "No estan malament, i per ser espanyols menys, i encara que no em sorprenen massa, es deixa escoltar". Amb aquesta impressió d'un AOR bastant decent en ment em va arribar el cd, i després de sorprendre'm el treball amb l'artwork d'aquesta gent, em va sorprendre la música de Diosa.

Sí, és una base d'AOR, amb alguns temes més hard rockers, però destaca per aportar molts elements del Nu Metall i el Rock Alternatiu, actualitzant l'estil però sense trair als seus principis ni les seves bases.

Tenim cors una mica poperos, alguns baixos molt funkys, algun ritme mig tallat bastant numetalero, així com aquestes paradetes típiques en estils més viscerals, alguns samplejats electrònics i fins a algun frasejat que evita de manera molt intel·ligent ser típicament hiphopero. I encara que podria semblar que parlem d'un grup en l'ona Linkin Park, no ho fem, ja que la guitarra és rockera al 100% i la veu ens aporta aquestes melodies més enganxoses de l'AOR, trencant-la lleugerament per entrar de ple al hard rock en determinats moments, només són els detalls que trenquen o adornen (segons es miri) les cançons d'aquesta banda de Rock.

Els falta un punt de qualitat de so, o el que ve a ser el mateix, que es van haver de gastar el que tenien en la gravació i després els va quedar poc temps i diners per a les barreges. I també els falta intel·ligència, ja que, encara que a priori, això pugui semblar un avanç per al rock espanyol, no han pensat que els amants de l'AOR i l'Hard Rock en aquest país no compraran discos de quelcom que sembli més modern que el "1987" dels Whitesnake o el "Pride" dels White Lion, però encara que morin pobres, podran morir orgullosos d'aquest "Vol.69.69".

Lluís