Les coses clares des d'un primer moment: Aquest disc és molt bo. I ja posats a deixar les coses clares, el mateix dic del grup: Aquest grup és molt bo. Ja de pas: El cantant d'aquest grup és molt bo. I aprofitant: la morena que està passant ara mateix per davant de casa meva està molt bona.

"Believe" és el segon treball d'aquesta banda americana de Nu Metal modernet que va debutar de forma aplastant amb el seu "The Sickness". En aquest grup hi destaca per damunt de tot la veu de David Draiman, que pot combinar sense cap tipus d'esforç una veu melòdica amb una de trencada, amb un crit de la hòstia i amb el que a ell li doni la gana, cantant fins i tot marcant el ritme amb la veu com si tingués una bateria a la gola, i lo bo és que qualsevol d'aquestes coses les fa amb estil.

En el seu "The Sickness", David ens va donar un recital vocal, mentre que ara, en aquest "Believe", la banda ha apostat per un so més melòdic, tant instrumental com vocalment parlant (a "Intoxication" recuperen el so del seu debut). El dubte: Millor o pitjor? No puc respondre. A mi m'encanten els crits i els canvis de veu de melòdic a trencat del primer disc, però aquest segon, sense tenir tants canvis ni tant de crit també està a un alt nivell. És una evolució i una demostració de que aquest grup no té fronteres i és del millor i més original de l'escena nu-metalera actual.

Sergi