Com aquest cop no han tingut la promo d'alguna peli de vampirs o de pseudo-terror per treure el single d'avançament d'aquest disc, què millor que una polèmica amb una pila de reprimits que pateixen al veure una noia penjada al seu televisor? En canvi no vaig sentir d'ells protestant per cap de les pelis de la saga Saw…. Sang a bidons i desmembraments varis i diversos poden passar a la tele, però una noia penjada no? Aquesta gent que se sent ofesa, només se sent ofesa si és quelcom mediàtic? Deixant a una banda (el de les escombraries) a tots aquests reprimits, i aplaudint a uns Disturbed que no s'han deixat intimidar i no han retirat el vídeo, anem a centrar-nos en el cd.
És un altre cd de Disturbed, i podria acabar la crítica aquí, perquè bàsicament és el que tenim: quatre temes que sobresurten en molt respecte a la resta del cd (sent la millor indiscutiblement “Inside the Fire", amb o sense vídeo), riffs i melodies encertadíssims i perfectament barrejats amb ritmes numetalers, i, evidentment, l 'inconfusible veu de David Draiman, genial de nou en l'apartat melòdic i en el rítmic.
A part d'això, algú podria dir-los que el seu ninotet protagonista, i per tant l’artwork, pot millorar bastant, i més amb la pasta que ja han de tenir, que potser els primers cds eren sosos de disseny, però aquests dos últims són lletjos amb ganes.

Lluís