No sé si us ha passat alguna vegada això de descobrir un nou local amb bona música, simpàtiques senyoretes, i bona beguda (encara que no sempre tens el lot complet i aquesta beguda no té els preus que voldries). Però fins i tot així, val la pena el local, i a la setmana següent tornes amb un parell de col.legues, i a la següent amb uns altres dos.
La cosa va vent en popa quan decideixes que muntaràs la gran festa i després us en aneu tots al nou local i en entrar tothom mira al voltant, i després et miren a tu, i amb la mirada pots deduir les preguntes que vindran: "I on estan totes aquelles ties?" "Què és aquesta merda música?". I efectivament, te n'adones que aquella nit hi ha un dj convidat que no té ni puta idea de per a qui està punxant, i que, a més, coincideix en el que popularment es coneix com "un camp de naps", és a dir, poques o cap simpàtica senyoreta que t'alegri la vista.
Doncs bé, aquella nit va ser l'"Indestructible", el cd que van editar Disturbed el 2008 i d'on no es podia aprofitar gairebé res, només el primer single, "Inside the Fire", que va tenir la sort de tenir un vídeo que va ferir sentiments i va ser substituït per un de menys explícit, la gent es va quedar amb això i no amb que fora l'únic bon tema del disc. Aquella "Inside the Fire" va ser l'única tia bona que va entrar, i a més va marxar amb un tiu xungo.
Ara, dos anys després, tornem a provar el local, després d'aquella profunda decepció de festa, i bé, no ens sorprèn com la primera vegada, però torna a tenir bona música en general, i noies com la pròpia "Asylum", "Never Again", "Warrior" o algunes unes altres que no estan gens malament.

Lluís