Fem un exercici d'abstracció i imagineu-vos que agafem als Nightwish i els hi traiem a la Tarja Turunnen (tranquils, guardeu les pistoles!! He dit que només ens ho estem imaginant!!); doncs bé, en el lloc de la Tarja hi posem a un individu bastant insípid fent veu gòtica-melangiosa mentre llegeix la guia de telèfons. Després d'haver mutilat vocalment a Nightwish, agafem als instrumentistes, els introduïm en una màquina del temps i els fem viatjar 7 o 8 anys enrere, quan encara no tenien ni la qualitat tècnica ni l'experiència que tenen actualment. Al producte resultant de tot aquest procés li afegim una petita dosi de gothic metal, per dissimular una mica, i així obtenim finalment a Divercia.

A veure, aquest "Modus Operandi" no seria un mal disc si tot el que toquen no hagués estat ja molt sobat per altres grups. El disc no comença malament del tot, però quinze minuts més tard la única gràcia que té és el d'intentar endevinar a quina cançó de Nightwish s'assembla el tema que estem escoltant, i aquest fet es fa més palpable com més avança el disc. El que no se'ls pot criticar és la gran producció que han aconseguit en aquest treball, doncs..exacte, heu encertat, han gravat als Finnvox Studios, al igual que Nightwish.

Personalment considero que l'únic encant que té aquest disc és que gràcies a ell pots comprovar com haurien sonat Nightwish si mai haguessin tingut a la Srta. Tarja com a cantant (Torneu a endreçar les armes!! Només era una suposició!!).