El Canadà ens té molt acostumats al sorgiment de bandes de Death Metal poderoses, tècniques, progressives, d’altíssim nivell instrumental. Divinity encaixen completament en aquest perfil, encara que no es conformen en ser una banda més dins d’aquest entramat virtuós que conforma el panorama del metall canadenc.

“The Singularity” és el segon Lp de Divnity. Els que vam tenir el plaer d’escoltar el seu anterior “Allegory” no ens sorprenem gens al escoltar la nova obra d’aquesta banda, doncs el que trobem en aquest nou treball és ni més ni menys que la confirmació i consolidació de totes les bones sensacions que ens havien deixat en anterioritat.
Com ja hem dit al principi, Divinity formen part del gran nombre de bandes procedents del Canadà que basen la seva música en el metall extrem més tècnic, ràpid i ben tocat, tot i que, des del principi, Divinity es van distingir per tenir un “quelcom” més que no tenen molts altres grups: Divnity és un grup que posa la tècnica al servei de la música i de la creació de cançons sense fissures, i que són obertes a tot tipus d’elements que les puguin enriquir. Així, “The Singularity” és un disc que pot agradar a molt tipus de públic, tan als amants del Death Metal, com a qui agradi del metal tècnic, com als seguidors del metal més actual i modern. En aquest treball es nota l’esforç de fer un disc molt ric i dinàmic que no acusi la monotonia i linealitat de molts altres congèneres.

També és important fer èmfasi en el fet que per segona vegada consecutiva Divinity han hagut d’autoeditar el seu disc. En la primera ocasió van rebre el suport de Nuclear Blast; en aquesta ocasió, per mèrits propis, esperem que tornin a rebre el recolzament que els cal, i és que el disc s’ho mereix.

Ivan Cateura