La marxa d’en George Lynch del grup d’en Don Dokken sembla que els ha retornat uns aires d’autenticitat que eren ausents gairebé per complet al seu anterior treball, “Shadowfile”, en el qual Mr. Lynch havia imposat el seu material per sobre el d’en Don, que no va tenir el que s’ha de tenir per dir-li que no podia rebentar així el nom d’un grup amb una notable història.

En aquell “Shadowfile” havien perdut molta potència (que ja venien perdent de forma progressiva en els seus anteriors treballs), tanta que els va perjudicar de valent a l’hora de fer gires en condicions, si es que volien presentar els nous temes. Els temes que George Lynch va composar per “Shadowfile” també van fer perdre la credibilitat d’uns bons músics davant l’audiència, músics que en aquest temps de divagacions s’han limitat a executar el material de Lynch.

De fet, tot i les anades i tornades de Lynch aquest és el primer treball de Dokken que s’edita sense la seva presència, en aquest cas substituïda per la de Reb, nou guitarra del grup i un dels responsables de que el grup torni a tenir una sonoritat més en la seva ona.

Però això no vol dir que Dokken hagin tornat a fer un disc com ho van ser “Tooth and Nail” o “Under Lock and Key”, i ni molt menys amb la força que el grup desprenia en el seu “The Beast in the East”. És tan sols el retorn al bon camí que marcaren anys enrera (cosa que en aquests temps ja és molt) i ara els cal millorar tot allò i no només fer una aproximació amb temes com “Voice of the soul”, “Maddest hatter” o el propi “Erase the Slate”.

S’agraeix l’esforç del grup per superar una mala època a base de treball i bones maneres, cosa que em sembla (i espero) que aconseguiran.