Què es pot dir d'aquesta simpàtica senyoreta que no sapiguem ja? Són molts anys els que ja porta trotant per aquests móns la que molts consideren "la veu" femenina del Heavy Metal i la veritat és que fins i tot per les noies més maques passen els anys. I no em refereixo solament a que ja comença a ser més interessant mirar els dibuixos de les portades que una foto de la propia Doro, sinó que musicalment fa ja molts anys que s'ha quedat estancada (desde l'època de Warlock potser?) i disc rera disc ens ofereix més o menys el mateix repertori de cançons, però fent en aquest disc algun tema tranquil de més.

Així doncs tenim un disc que igual que el seu anterior "Calling the wild" està bé, però ja està, està bé perquè està bé i res més, perquè segueix la seva línia de sempre i per tant només se li pot recriminar falta d'imaginació i d'innovació musical. Però bé, és qüestió d'agafar-se una cervesa ben fresqueta i apalancar-se còmodament mentre, recuperant fotos que apareixen per tota la seva discografia, un recorda el que en un començament del principi dels inicis va arribar a significar aquest tros d'alemanya per cadascú de nosaltres. Però tot i així, masses cançons lentes, sobretot de la meitat cap al final.

Sergi