Pablo Solano és qui fou el magnífic cantant d'Opera Magna, aquell grup de power melòdic que va arribar 10 anys tard al tall, i ara lidera el segon cd d'aquesta banda hispano-argentina, insistint en el power èpic.
I de nou, tornem a insistir a fer un estil que porta anys supurant, unes lletres ridícules en ple tercer mil·lenni, i uns aguts doblant la veu principal que no ens fan més que provocar vergonya aliena a tots els qui al seu moment apreciàvem aquest estil. A diferència d'Opera Magna, Dragonfly aposta per una menor complexitat tècnica, deixant tot el protagonisme a la veu d’en Pablo Solano, que sempre hem dit que és brutal com a vocalista, però que ens provoca repulsa en escoltar-lo cantar…. això. Una (altra) verdadera llàstima el desaprofitar el talent així, on es demostra que encara que el tema dels drets humans té la seva vessant positiva, ens impedeix agafar a aquesta gent i fer-los una lobotomia perquè s'oblidin dels seus mites i que així poguessin moure's cap a davant i no cap enrere com porten anys fent.

Lluís