Per a què mentir. Això pintava pitjor, ja no malament, pitjor. I la veritat sigui dita, que voleu que m'esperi d'un grup batejat amb el nom de Dragonland?

Però a vegades les coses no són el que semblen. Portem una llarga ratxa de discs amb portades espantoses que acaben resultant satisfactoris en tot els aspectes, i en el sentit contrari. Ja és millor ni tant sols comentar-ho.

Doncs bé, la portada està molt ben dissenyada, i la música esparraca la teoria. Dragonland són un sextet suec que ha creat un disc que agradarà tant a fans d'Angra com als fanàtics del power o del happy. O sigui, que saben tocar, tenen un bon cantant, saben ésser agressius quan cal, i tenen un bon concepte del que és crear bones melodies.

Solos de teclats i guitarra dinàmics, encreuaments de veus masculina i femenina en el lloc just, a més d'algun bram gutural que no queda fora de lloc en alguna cançó, tot molt ben aconseguit fins que arribem a la trilogia que tanca el disc que està massa saturada i acaba essent l'únic tema que cansa una mica.

Tot i aquest petit parany "Astronomy" m'ha sorprès, pels motius descrits a dalt i perquè, últimament sembla una missió impossible fer un disc de metal melòdic que estigui bé.

Devi