Tercer disc dels catalans, segon que s'ha de tenir en compte, de nou sota un no gaire complex, però sí remarcable artwork.

Aquest "Cronos" ens ofereix una mica de tot, uns temes que segueixen la línia del seu gran predecessor com poden ser "Renacer", "Ambición" o "Sin Perdón", alguna cançoneta més clàssica i alguna altre que ens aporta un xic més de complexitat musical, unes guitarres més detallistes i cors més treballats com a "Sueños Rotos". A més de tot això, tenim a part de la ja típica balada ("Luna de Libertad"), un mig temps formidable, "Como la Lluvia", a mig camí dels mestres Whitesnake i dels grans del moment, Gotthard.

I perquè puguem gaudir-la el doble com mereix, la trobem de nou al final del cd en versió catalana, just després d'una original versió de "Sleeping in my car", per al meu gust no tan aconseguida com fora "Eye of the Tiger", però que aporta un bon toc per arrodonir el disc.

A veure, que no estem davant un grup de avantgarde-metall-progressiu-experimental-noséquèmés, els DragonSlayer es mouen entre el Hard Rock i el Heavy Metal, no inventen res, però a diferència de milers de grups que estan en el mateix terreny pantanós, ells han trobat un pas de terra ferma, no sembla que ja has sentit aquestes melodies milers de vegades, cosa dificilíssima en l'actualitat, i si sumem a un Sergio que ha millorat en els registres menys potents i més melòdics, mantenint aquesta magnífica veu trencada quan s'ha de fotre canya, tenim un altre gran disc, i uns DragonSlayer que se situen al costat dels Fúria Animal al capdavant del metall més clàssic a nivell nacional.

No seran els més coneguts ni els que criden més, però actualment són dels millors.

Lluís