Des d'Austràlia ens arriba aquesta banda de rock/metall alternatiu amb regustet post-grunge, amb un disc directament encarat al mercat "MTV" o "VH1", amb tot el que cal tenir, una base rítmica poc contundent que condueixi melodies enganxoses sota un so rocker.
Tot està on ha d'estar, però els falta bastant de camí per fer per arribar on són grups com Nickelback.
Els falta una major varietat musical, fins que no arribem a "Radio", setè track del cd, els temes ens semblen massa iguals uns a uns altres, amb aquesta base rítmica que només acompanya però que no marca canvis de ritme, ni ens dóna una base sòlida per poder seguir el ritme, es limita a fer que ens fixem en les melodies, i amb un vocalista de veu tirant a fineta, quan en aquest estil queda millor aquella veu mig trencada, doncs no acaba d'entrar-nos massa bé. A partir d'aquí sí que cal reconèixer que la base rítmica adquireix bastanta més importància, i les guitarres passen de puntejos o riffs senzillets a recolzar a la bateria perquè comparteixi protagonisme amb les melodies vocals. És en aquesta segona meitat de disc on arrisquen un xic més, i on podem veure'ls una mica menys enllaunats, lleugerament més viscerals, amb cançons que no són singles prefabricats, sinó que són temes de rock alternatiu que entren bastant bé.
Llàstima que la primera meitat de disc ens deixi amb una idea en ment que no fa justícia al cd sencer i que, a més, ens impossibilita gaudir d'aquest cd en conjunt, tret que hàgim començat a escoltar-ho a partir d'aquest setè track.

Lluís