Arribats a aquest punt no resulta gens fàcil fer una crítica objectiva sobre un disc d'aquesta banda. Més difícil resulta fins i tot arribar a un acord satisfactori per a tots els seguidors o oients de cadascun dels passos que va seguint la banda americana.
“Black Clouds & Silver Linings” és un altre disc més de la banda de Metall Progressiu més famosa i de la qual més s'ha parlat en els últims anys. Per bé que és cert que no hi ha dubte algun de les seves aptituds i qualitats compositives/musicals, és innegable que la trajectòria/evolució musical del grup no ha estat elogiada per tots els seus seguidors. Amb la seva decisió de donar-li a la seva música un vessant més agressiu van aconseguir despertar un debat que hauria d'acabar ja amb aquest nou treball. I és que amb tanta polèmica la seva postura queda força clara en aquest “Black Clouds & Silver Linings”. El camí que han escollit és el que ells mateixos volen seguir i a qui no li agradi que no escolti. Postura que a hores d'ara he decidit compartir. Personalment m'agraden més els antics treballs, els més melòdics, els més progressius, els més Dream Theater, però amb les seves noves creacions ens demostren les seves inquietuds, les seves ganes de no quedar estancats ni encasellats en un so, i això, tot i que el resultat final no arribi a transmetre el d'antany és quelcom a tenir molt en compte i per la qual cosa cal donar-los un reconeixement.
“Black Clouds & Silver Linings” no és ni de lluny un dels millors treballs de la banda, però té qualitat, força, agressivitat i noves idees. Molt per damunt del que molts altres grups decideixen oferir-nos avui en dia.

Sergi