El serial Dreamaker-Dark Moor porta un camí bastant paral·lel al que en el seu moment ja vam viure amb Angra-Shaman. Una sèrie de diferències entre els components de la banda van provocar la marxa d'alguns d'ells i tal i com va passar amb André Matos & cia que van crear Shaman, la veu d'Elisa C. Martin, el guitarra Albert Maroto i el bateria Jorge Saez formen en aquesta ocasió Dreamaker. No sabem si amb el pedra, paper, tisora, o en un quadrilàter, dialogant o simplement per casualitat, però igual que va passar amb Angra-Shaman, uns s'han quedat amb el nom i els altres amb el so. En aquest primer àlbum de Dreamaker, la banda d'Elisa se'n surt bastant bé, però això sí, sense cap tipus de sorpresa. Tenim un bon treball, però del nivell de qualsevol altre que aquests mateixos personatges van poder gravar amb la seva antiga banda. Potser aquesta vegada hi ha més contundència, més velocitat i algun detall progressiu dins de l'intent de neoclàssic (intent no massa fructífer), però tot i així no deixem d'arribar a la monotonia, tant vocal com musical, que acaba convertint el disc en quelcom un xic pesat i cansí.

El disc no està gens malament, però sincerament esperava quelcom més d'aquesta nova formació, ja que arriba un punt en que després de tants anys en l'escena musical s'espera un gir, un canvi de rumb, una evolució o senzillament alguna cosa que et faci comprendre el sentit d'aquesta banda de nova creació , i de moment aquest no és el cas.

Sergi