M'estic fent vell o no, però en comptes de tornar-me més irascible i emprenyar-me amb actituds que altra temps hagués considerat idiotes, m'estic transformant crec, en algú més tolerant.

I dic això perquè normalment als que en el seu quart disc continuen repetint frases tipus "die for, fight for metal" me'ls acostumo a mirar com aquell que entra en pilotes, només vestit amb un llaç als genitals al mig d'un casament. I això no canviarà mai o molt em temo que serà així en el cas de Dream Evil. Ells continuen amb la seva dèria de salvar el món de les influencies del "benigne", ja sigui pop, electrònica o Ben Affleck actuant.

Però, per sort, tot y les desercions de Gus G y Snowy Shaw, el potencial del grup torna a estar proper al que varen exhibir en el seu àlbum de debut "Dragonslayer", que era fins al moment l'únic esglaó de glòria que havien aconseguit pujar.

"United" sona compacte, les melodies enganxen i la formació sembla haver donat un tomb envers voler resultar convincents i intel.ligents a l'hora de composar. En quant a les lletres, millor que fem veure que no entenem l'anglès...

Devi