Veure el nom de Luca Turilli imprès en la portada d'un disc és temptador. I si aquesta presència coincideix amb algun mal moment personal, tenim que Luca Turilli i tot el que toca és una medicina ideal almenys a nivell de desfogament particular. Però aquesta vegada aquest italià culpable de l'existència de Rhapsody m'ha sorprès… ens ha sorprès de debò. Canviant la guitarra pels teclats, Luca Turilli es treu de la màniga un disc simplement sensacional. Compte, no tenim res particularment original, no podíem esperar també això del senyor Turilli, ja hagués estat massa.

Coneixent la seva afició per la música més clàssica no és massa difícil deduir que aquest "Lost Horizons" té els ja típics components de música clàssica i operística, però aquesta vegada completats amb una fantàstica veu femenina de soprano que et permet gaudir plenament d'un conjunt de melodies que destaquen per sobre de tot, així com les parts de piano i teclat per part del senyor Turilli, que virtuós no arribaria a ser, però que no per això hem de desmerèixer un magnífic treball sortit de les seves inquietuds musicals.

Amb un disc com aquest, per una vegada amb Luca Turilli no buscarem traves ni cap costat negatiu de la seva obra, però si aportarem que amb resultats així, quin sentit té seguir amb l'existència de, per exemple, Rhapsody?

Sergi