 Sembla que això del gòtic s'està posant de moda... per sort, encara no estem al nivell de saturació del Power Metal, on ja és molt difícil fer quelcom diferent i que sobresurti.
Tot i així, estàvem trobant darrerament moltes veus femenines a imitació de "the Gathering", i ja pensàvem malament...
Per sort, hem trobat una veu diferent i un estil mínimament distanciat al que darrerament sortia, demostrant-nos que el Metal Gòtic és quelcom que encara pot donar molt de sí sense arribar a estancar-se.
La veu és difícil de definir, plenament femenina, però més típica d'un Metal Cèltico-medieval o Èpic que no pas del Gòtic, i el primer cop que ho escoltes se't fa estranya amb aquesta música, però és com la Guinness, al principi t'impacta, però després t'atrapa.
La música és molt menys melòdica que el Gòtic habitual, les guitarres només aporten melodia en els solos o als moments on la veu no està present, tota la melodía la porten els teclats i la pròpia veu.
Els ritmes canvien d'un tema a l'altre de forma bastant dràstica, un tema pot ser ràpid i el següent bastant lent i pesat. Tot i ser Metal, en molts moments s'aproparia més a un Rock Gòtic d'uns Love Like Blood que no a Ever Eve o Lacrimosa. Dos temes en són una excepció d'això, "The Beginning that Lies" (combinant parts lentes i pesades amb altres de ràpides, i amb diversos experiments de veu per allí enmig que sorprenen per llur simplicitat i bon resultat final), i "Weilsea", més ràpida, melòdica i metàl.lica que la resta de cançons.
Un bon disc Gòtic, això sí, després d'escoltar-lo més d'un parell de cops.
Lluís Batlle
|
