Són lents i no em refereixo a que hagin composat dotze balades, però és que aquests és solament és seu quart disc d’estudi y en les dades de la xarxa, es parla d’ells com d’un grup fundat en el 86. Per què? La veritat es que no estic escrivint la seva puta biografia i no em posaré a investigar més enllà del necessari per a ser conseqüent en aquesta crítica, però sobta veure que en aquests temps de productes poc estudiats i estructurats, hi hagi gent que, o no ha tingut la oportunitat de publicar masses discs, o se’ls pensen bé per a oferir el millor de sí mateixos. No sé si la segona opció serà el seu cas, però certament és el que sembla. I és que Dreamscape s’han treballat un disc d’autèntic luxe. Metall progressiu en la seva pròpia essència, sense plagis barats d’altres destacats del gènere, a on apart del tema que dona nom al treball, tots els temes tenen una duració lògica que no satura ni empalaga massa. És d’agraïr que aquests muniquesos ens donin lliçons de tant en quant però això sí, encara que tardin, si totes són com aquesta, que no parin de donar-nos-les.

Devi